Letra de Mô
Blanca de calç, mirant al nord,
sol matitiner li encén el rostre
i Mô s'enfila des del port
pels antics camins de ses costes.

Vaixell varat en l'arenal
que llepa el mar de retirada.
Amagatall de vents furtius.
Refugi de veles cansades.

Plora la sinia en el verger
a l'abric de la tramuntana
i la vila humil de carrers lleus
murmura històries quotidianes

d'herois petits i glòries breus
cercant el pa de cada dia,
que fan glosats amb pastissets
i gestes de bijuteria.

Mô...

Amb precs i plors i de genolls
passa l'hivern de mica en mica.
Encén el foc i el guinavet
amb sang de porc es purifica.

Sota el mestral salat i fred
recargolat s'ajup l'uastre
i pel camí que du a ponent
el sol frissa per amagar-se.

Però el temps obscur, ocell vençut,
emigra quan des de la Mola
llenega càlid cap al port
un perfum dolç de farigola.
Amolla el fred, es treu el dol,
busca el camí que du a l'arena
i per la nit plouen cançons
de mariners i de sirenes.

Mô...

Cap es fosquet, a beure al mar,
morta de set baixa la mata
i el talaiot s'enfila al cel
per si tornessin els pirates.

Farcits de peix tornen els bous
que empaiten núvols de gavines
i la ciutat, en el mirall
de l'aigua, tèrbola es pentina.

Bota un cavall, toca un fabiol
i un crit antic de gin i festa
s'escampa per l'illa com foc
des de l'oest com una pesta

i quan la tardor faci sonar
els tambors fèrtils de la pluja,
mesquineta, s'ensopirà
amb contes de fades i de bruixes.

Mô...


MÔ (MAHÓN)
Blanca de cal, mirando al norte,
sol madrugador le enciende el rostro
y Mô se encarama desde el puerto
por los antiguos caminos de sus costas.

Barco varado en el arenal
que lame el mar de retirada.
Escondrijo de vientos furtivos.
Refugio de velas cansadas.

Llora la novia en el huerto
al abrigo de la tramontana
y la villa humilde de calles leves
murmura historias cotidianas

de héroes pequeños y glorias breves
buscando el pan de cada día,
que hacen glosats ¹ con pastissets ²
y gestas de bisutería.

Mô...

Con ruegos y llantos y de rodillas
pasa el invierno poco a poco.
Enciende el fuego y el cuchillo
con sangre de cerdo se purifica.

Bajo el mistral salado y frío
retorcido se acurruca el acebuche
y por el camino que lleva a poniente
el sol ansías esconderse.

Pero el tiempo oscuro, pájaro vencido,
emigra cuando desde la Mola
se desliza cálido hacia el puerto
un perfume dulce de tomillo.

Se sacude el frío, se quita el luto,
busca el camino que lleva a la arena
y por la noche llueven canciones
de marineros y de sirenas.

Mô...

Hacia el anochecer, a beber el mar,
muerta de sed baja la mata
y el talayote trepa hacia el cielo
por si vuelven los piratas.

Preñados de pescado regresan los barcos
que persiguen nubes de gaviotas
y la ciudad, en el espejo
del agua, turbia se peina.

Bota ³ un caballo, suena el flautín
y un grito antiguo de gin y fiesta
se extiende por la isla como fuego
desde el oeste como la peste

y cuando el otoño haga sonar
los tambores fértiles de la lluvia,
infeliz, se aletargará
con cuentos de hadas y de brujas.

Mô...


¹ en Menorca, canción improvisada.
² dulce típico menorquín.
³ poner el caballo a dos patas.