Print

Porto les sabates dins d’un sac I la flor d’un pensament amagada al meu barret Perquè no li toqui el vent Per poder-la recordar Per entendre l’animal que tots tenim i ningú sent Saps que tot allò eren detalls Les paraules a les dents Assegudes com records a la capsa del present La petita imperfecció que fa moure cada Clic que fa el rellotge Mentre sents passar l’estona Potser ja fa massa temps que no entenem que el vent No bufa a favor dels nostres cossos Primmirats de pell i ossos Potser ja no cal, potser ja no ho veus Som la ciència exacta La caducitat de l’acte La remor que fa el telèfon quan no sona I ja no trobes res de tu surant a la memòria Intuïm el rastre d’un camí Que de lluny va perdre el foc La distància el fa d’oblit, de preguntes i racons I t’enfiles més amunt Perquè mai no sigui dit que no has provat de veure el fum Saps que tot allò eren miralls Letras de cancionesQue amb el sol han anat cremant Els papers que ja hem perdut Els retalls que no hem trobat Dels minuts accelerats que fan moure cada Clic que fa el rellotge Mentre sents passar l’estona Potser ja fa massa temps que no entenem que el vent No bufa a favor dels nostres cossos Primmirats, de pell i ossos Potser ja no cal, potser ja no el sents Som la ciència exacta La caducitat de l’acte La remor que fa el telèfon quan no sona Però tu hi sents una altra veu surant a la memòria From Letras Mania