Joan Manuel Serrat

Me'n Vaig A Peu
Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors. L'escala fosca i la imatge vella que s'amagava en un racó. I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets i l'arribar suau d'una matinada que et desperta més vells. Però no vull que els teus ulls plorin: digue'm adéu. El camí fa pujada i me'n vaig a peu. Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar. Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar. Cal no escoltar aquest gos que ara borda lligat en un pal sec. I oblidar tot d'una la teva imatge i aquest petit indret. Però no vull que els teus ulls plorin: digue'm adéu. El camí fa pujada Letras de cancionesi me'n vaig a peu. Cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el camí que un vespre gris remuntant la carena em va dur fins ací. Les ones han de d'esborrar les petjades que deixo en el teu port. Me'n vaig a peu, el camí fa pujada i a les vores hi ha flors. ME VOY A PIE Es preciso olvidar el tejado rojo y la ventana con flores. La escalera oscura y la vieja imagen que se escondía en un rincón. Y la cama de madera negra y agujereada y tus sábanas tan limpias y la llegada suave de un amanecer que nos despierta más viejos. Pero no quiero que tus ojos lloren: dame tu adiós. El camino es cuesta arriba y me voy a pie. Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra y no quisimos cerrar. Es preciso llenar el pecho y entonar una canción si el frío de fuera nos hace estremecer. Es preciso ignorar ese perro que ladra atado a un palo seco, y olvidar de golpe tu imagen y este pequeño lugar. Pero no quiero que tus ojos lloren: dame tu adiós. El camino es cuesta arriba y me voy a pie. Es preciso cargar la guitarra a mi espalda y volver a hacer el camino que un atardecer gris, remontando la loma, me trajo hasta aquí. Las olas borrarán las huellas que dejo en tu puerto. Me voy a pie, el camino es cuesta arriba y en las orillas hay flores. From Letras Mania