Miquel Abras

Enviats Especials
Geperuts, despistats i amb el cap sempre abaixat Passegem pels carrers de les ciutats ben hipnotitzats Conduïm com si no hi hagués cap risc I el cotxe se sabés el camí Compartint cada segon del que vivim El show de Truman ja és aquí Abans a cada ciutat hi havia un boig Però ara és el món qui ha embogit I si aixequem el cap i mirem endavant I deixem de ser enviat especials de la nostra rutina? Practiquem el joc d’estar ben muts i quiets Fins i tot quan tenim coses per celebrar Quan deixarem d’ignorar aquest fred objecte i podrem mirar-nos als ulls Quan tornarem a donar importància al temps que estem perdent... ja són molts anys Abans a cada ciutat hi havia un boig Però ara és el món qui ha embogit I si aixequem el cap i mirem endavant I deixem de ser enviats especial de la nostra rutina? Deixem de mirar a terra i mirem-nos als ulls (Gracias a Sílvia Vidal por esta letra) From Letras Mania