Blaumut
Quart De Lluna Minvant
Encara sento bategar aquell silenci a la mà,de l'horitzó a l'inrevés, d'un calaix al teu cap.Diu que el record, quan ja no hi és,fa aquella olor de casa buida que ens fa de perfum,que, simplement, passa de llarg el tren dels dilluns.Camina el pols com si no fos el mecanisme constantd'algun rellotge aturat al quart de lluna minvant.La cara oculta de la sort és com una monedaque cau de cap per amunt,quan juguen l'ànima i el cos, i van tres a un.Carrers on volen llençols,on la bellesa penja estesa dels balcons.A les ciutats on no hem comptat mai els terrats,on hem viscut, on hem trobatparaules que es fan un nusa les persianes enrotllades del discursd'un emissari que no sap on cau el nordd'aquell país on soc el sord.Encara guardo el vell estel que ens fa mirar sempre a dalt.Un fil elèctric creua el cel i fem un càlcul mentalde divisions, constel·lacions i un bon grapat d'altresreceptes per veure-hi més lluny.L'últim que ho tanqui tot amb clau i apagui el llum.Carrers on volen llençolson la bellesa penja estesa dels balconsa les ciutats on no he comptat mai els terrats,Letras de cancioneson hem viscut, on hem trobatparaules que es fan un nusa les persianes enrotllades del discursd'un emissari que no sap on cau el nordd'aquell país on tots som sords.
From Letras Mania