Print

El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió Letras de cancionesi tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera és gent d'arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb oil i sucre, i juga a daus i a 'cavall fort', mig bo, mig bord escolà i cuca. El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes, amb patacons, i l'album 'Nestlè' i ells trossos d'una vella estufa. I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer. From Letras Mania