Print

Asseguda al costat d´un llit estrany ella es mira d´una capsa cansada de guardar fotografies les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats a una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar. Cap al tard quan baix van arribant les visites ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues. El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent; la petita amb tanta canalla no té temps. Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any. Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles pensa que necessita més petons i menys pastilles. En veu alta recorda coses i parla amb ell que l´escolta des de la vall del riu vermell. Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any. From Letras Mania