Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund perquè la mort
m’arreplegui dempeus, reptador, temerari,
suportaré tossudament la pluja,
i arrelaré en el fang de mi mateix,
quiti de mots em bastarà l’alè per afirmar
una presència d’estricte vegetal.
L’ossada que em sostenta
s’endurirà fins esdevenir roca
i clamaré amb els ulls esbatanats
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
alliberat de tota torpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap per mirar enrera
