Print

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra I el seu món de tinter i banc Pissarra i davantal blanc Bon dia, de matí, ens deia dempeus Entre dues "fotos" i una creu Una oració i una cançó I a la galta un petó Bon dia mestra... Però vostè no ha sabut mai, mestra Que quan volíeu que cantés Que tres per una feien tres Els meus ullets grataven francament Els genolls que púdicament Vostè apretava i apretava Però un número no val El que una pell rosada... Malgrat ens feia anar a església I em prenia la regalèssia Aquell Era un món petit i meravellós Un món de guixos de colors Que pintàveu vós Letras de cancionesI esborràveu vós... Sols vostè voltada de capellans Donàveu raó per a dir-se "infants" A un món de quatre pams I si mai penseu en mi, mestra Que dels vostres ullets blaus Hi neixi sempre aquella pau Que feia un xic més dolça l'escola I no se us faci un nus la gola Dient: "què han fet... on han dut El meu grapat de menuts..." Perquè vós no sabíeu, mestra Que el món és el mateix... Que l'home és el mateix... I no és el mateix L'olor de vostè Ai! mestra Que l'aire del carrer From Letras Mania