Joan Manuel Serrat

Canço De Matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta: la nit és morta i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. Letras de cancionesAmb el sarró i la bóta a l'esquena, amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant les velletes que pansidetes, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. CANCIÓN DE MADRUGADA Nos lo ha de decir la voz temblorosa y triste de un campanario. Un golpe de luz y el grito de una garza que ha despertado con hambre y busca entre trigos y avenas cualquier cosa para llenar el buche. O tal vez un gallo que en el corral canta: la noche ha muerto, y ya clarea. Mientras yo canto, de madrugada, la aldea duerme todavía. Se han despertado mojadas las hojas del campo de alfalfa vecino. Se sacuden el agua del rocío mientras llega la madrugada y el sol que las calienta, hasta que las corten de un golpe de hoz. Alzan la cabeza mojada y fresca. Para caer a tierra ya queda tiempo. En la aldea llora un niño y por las afueras corren los corderos. Con el zurrón y la bota a la espalda, con un bastón en la mano, se van el pastor y su perro guardián, se van hacia otros pastos. Cruzando ríos y cabañas, a las montañas quieren volver. Salen con la aurora, es preciso salir temprano: el camino que han de hacer es muy largo. Hacia la aldea ya viene el payés, la bolsa vacía y el carro lleno de rojo tomate y de verduras cogidas de su huerto. La mula suda, el carro chirría y el hombre cierra los ojos y sueña, mientras el sol se levanta desde un lecho de encinas, deslumbrando a las viejecitas que marchitaditas, hacia la iglesia van caminando. Y ahora yo canto, de madrugada. La aldea duerme todavía. From Letras Mania