Manu Guix
El Vanitós
- Mira! Un admirador! Acosta't i no tinguis por. M'agrada tant com sóc...
- Quin barret més divertit!
- Oi que sí? Oi que sí?
- Sí.
- És per saludar els qui m'admiren ja que és de bon matí...
- Ah sí?
- Pica de mans!
- Hauré de provar...
- Realment, m'admires molt?
- Sí, però digue'm: què vol dir admirar?
- Vol dir que reconeixes que soc molt ben plantat, que vaig molt ben vestit, que soc jove, guapo i ric; que no tinc enemics, soc el més divertit... Soc tan intel·ligent...
- Però si no hi ha gent!
- I què? Però no ho pots evitar, és impossible controlar, no tens cap altra opció: soc el millor i m'has d'admirar! Admira'm! Mira'm!
- Ja està, ja et miro!
- No hi ha ningú que em guanyi, de tots soc el millor. A mi el mirall m'estima, però en canvi a tu no. No tinc ni un sol defecte, tot el meu quasi perfecte, soc tan intel·ligent...
- Però si aquí no hi viu pas gent...
- Calla! Però no ho pots evitar, és impossible controlar, no tens cap altra opció: soc el millor... I què?... I m'has d'admirar! Admira'm! Mira'm!
(Gracias a Jordi Ferrer por esta letra)
From Letras Mania