Print

Cada dia cap als volts de les nou, mentre el poble es treu el son, ella surt de casa, sense fer soroll, esquivant els gats que li estripen els mitjons Jo l'espero, sense poder dormir, i l'espio des del llit tot contant les hores que queden per tenir el moment pel qual vull que arribi ja la nit Quan des del campanar sonen els quarts sempre empaitant les dotze Ella des del quarto estant un breu instant em mira i plora Parla amb mi, noia de vidre Parla amb mi, digue'm que vols Donaria el que fos per saber què m'amagues quan et quedes tot sola a casa Ja fa mesos, des de que va arribar a la casa del davant, si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc però a la nit és meva durant aquells segons Quan des del campanar.... Parla amb mi... From Letras Mania