Print

Era la platja un secret de calç un blanc bressol pel vespre; d'un cop tots dos volguérem beure, la sal no ens va calmar la set. Tu i jo escriguérem el seu nom de nit sobre l'arena blanca; un vent s'alçà gelós a l'alba i va esborrar d'un cop l'escrit. Quina alegria, quina força al cor, al començar la vida! El temps dugué una altra mida deixant més calm el nostre vol. (Gracias a Pierre Chazal por esta letra) From Letras Mania